dimarts, 24 de març del 2015

Anàlisi de la Reforma Educativa (3+2)


De nou, amb la mateixa excusa -la internacionalització- de les anteriors reestructuracions de la ensenyança universitària se segueix avançant a obstaculitzar l'accés (i la permanència) de la classe treballadora a les universitats.

Els Graus Universitaris implantats en el Pla Bolonya tenen una durada de 4 anys (240 ECTS), aquests van suposar la desaparició de les antigues Llicenciatures (i equivalents) i l'aparició d'alguns Màster necessaris per a exercir determinades professions. És amb la nova reforma amb la qual açò es convertirà en la norma.

Amb la nova reforma, les universitats podran crear graus que oscil·len entre els 180 ECTS (3 anys) i els 240 ECTS, però en el cas de professions regulades, és el Govern el que estableix les condicions. Per tant, la flexibilització pregonada no és tal cosa. No obstant açò, sí veurem augmentar la competència entre universitats públiques amb els seus plans d'estudis diferenciats. Aquesta competència possibilita la major presència d'empreses i finançament privat.

Per als nous Graus la reforma diu:

“[...]prevalguen els continguts generalistes i de formació bàsica en els plans d'estudis de títols de Grau[...]”

És a dir, es pretén que els nous Graus no formen suficientment per a l'acompliment d'una professió i així, fer imprescindible els Màster (2 anys) per a adquirir coneixements especialitzats. Açò ens porta a un gran encariment de l'ensenyament universitari, ja que el crèdit (ECTS) a Espanya és molt més car en els estudis de Màster. A més, l'accés a beques en els estudis de Màster és menys accessible.

Com veiem, la nova reforma encarirà els estudis substancialment i dificultarà l'accés a determinades professions. Una altra possible conseqüència serà la reducció de professorat, ja que es reduirà la durada dels estudis de grau i per a molts/as estudiants l'estudi d'un Màster serà inaccessible.

I en aqueixa escalada de la dificultat per a completar tots els esglaons educatius, que tenen el Doctorat com la màxima titulació que aconsegueix a reajustar aquest decret, les possibilitats d'un alumne/a de nou ingrés d'acabar sent doctor/a estaran de nou a la mercè de la seua capacitat econòmica. El complex entramat legal ens obliga a fer referències externes a aquest decret per a entendre amb quines raons podem afirmar que els filtres per a poder fer una tesi doctoral seran majors. Ja en la reforma anterior es col·locava el postgrau escalonat amb l'obligatorietat de cursar un màster universitari previ pas a la realització d'un doctorat canviant la situació anterior dels antics Diploma d'Estudis Avançats (DEA) o “cursos de doctorat”. A més, a l'augment desproporcionat de les taxes universitàries anuals per a l'entrada en un dels nous programes de doctorat regulats pel Reial decret 99/2011 de 28 de gener, se sumen el, sens dubte, insuficient nombre de beques per al desenvolupament d'estudis de recerca. Per posar solament un exemple, en les últimes dues convocatòries del programa de beques de Formació del Personal Universitari (FPU) del Ministeri d'Educació, Cultura i Esport el nombre de concessions s'ha rebaixat de 950 a 800 per a totes les branques de la ciència i per a totes les institucions universitàries espanyoles. Si a l'augment del preu dels estudis que ja hem esmentat, li afegim la despesa que suposa una tesi doctoral en desplaçaments o material es fa quasi inviable suportar aquesta càrrega econòmica per al gruix de la població sense un finançament extern.

Per tant, quan aquesta reforma educativa trucada del 3 +2 o “reforma Wert” anuncia en el seu article 2 la modificació del Reial decret 99/2011 per a reflectir l'obligatorietat d'haver superat grau i màster, sempre que el còmput de crèdits siga de 300 ECTS, està demostrant ser un instrument per a aconseguir per una última via la reducció del nombre de doctors/as.

No ens estranyaria que en un futur proper, quan comencem a patir les conseqüències d'aquesta reforma, ens presenten la solució “màgica” a aquesta problemàtica: les Beques-Préstec. Així obtindran una nova classe treballadora més endeutada i submissa (si cap) que l'actual.

CAP A l'AUTOGESTIÓ